La tornada a l’institut ha estat un somni recurrent en mi pràcticament des de sempre. Algunes vegades en forma de malson, i d’altres en forma de somni que simplement recordes, el cert és que de tant en tant algunes nits el meu cervell decidia tornar-hi a recuperar assignatures que havien quedat pendents, i que em permetien, no tan sols retrobar-me amb totes les meves velles amistats, sinó també amb totes aquelles dinàmiques, inseguretats pròpies de l’edat i seguretats pròpies de l’entorn, que m’havien acompanyat tota la vida des que tinc ús de la raó, i que d’un dia per l’altre van desaparèixer. Potser aquest somni es repetia perquè mai he tornat a trepitjar un institut, i molts dels dilemes vitals que tenia allà es van tancar amb un punt final abrupte i no amb un desenllaç ben formulat. El cert és que per molt que pugui ara formular i reformular, aquestes inquietuds només apareixien a les nits, durant el dia em deixava envestir pel tren de la quotidianitat, els horaris i els nous problemes oblidant per complet qualsevol vell dilema. Ni tan sols quan em vaig apuntar al màster de formació de professorat era conscient de tot això, i no ha estat fins que m’hi he trobat de cara que les meves nits i els meus dies han connectat, i tots aquests records han aparegut davant meu.
La rebuda per part de l’institut Pla Marcell ha estat excel·lent, i després d’una sessió orientativa per part de l’encarregada dels pràcticums se m’ha presentat a la meva tutora a la qual havia de seguir per les diferents classes. Tot i la perfecta guia, personalment, i justificant-me en el primer paràgraf, em sentia bastant perdut, ja que, per una banda, encara em sento molt proper al paper dels alumnes i a les seves inquietuds (quan arribes a un lloc nou vols caure bé, vigilar la teva aparença…) i per l’altre sentia una barrera inexistent fins llavors que em separava d’ells. El mateix amb els professors, ells et reconeixen com un igual, i et tracten com un més, però per mi entrar a la “sala de profes” és entrar en un lloc prohibit, i el despatx del director un sinònim d’haver fet alguna cosa malament. I finalment, les aules… Han suposat un xoc cultural per a mi; acostumat a una educació força estricta on el respecte barrejat amb la por cap al professor era un aspecte clau, observar com funcionen les aules del Pla Marcell ha resultat una experiència caòtica per mi, però plena d’oportunitats pel que fa a l’aprenentatge que de moment sento que se m’escapen entre els dits, però que a poc a poc podré anar desgranant i comprenent.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.