Pràcticum llengua i literatura catalana i castellana aula 9

Públic

En el cas d’avui em centraré més en un problema concret que va succeir durant una classe. Una alumna estava constantment rient i apujant el to de veu durant les intervencions d’una professora. No tan sols xerrant, sinó fent notar la seva presència comentant cada situació amb companys que ni tan sols eren a prop seu, i per tant pertorbant el correcte funcionament de la classe. Després dels successius avisos, la professora va acabar fent-la fora de la classe i l’alumna es va negar. La professora va insistir, i l’alumna deia textualment que “no li donava la gana de sortir de la classe” i així la tensió va anar creixent fins al punt en el qual finalment, l’alumna va acabar sortint tot donant un cop de porta.

Presenciar aquesta situació, em va dur a reflexionar sobre com podria haver gestionat jo una situació similar en la qual un alumne es negués a sortir. Una familiar meva que era professora, em va comentar fa temps que antigament des de la direcció del centre el normal era que et diguessin que havies de demostrar autoritat en aquestes situacions, i si calia arrossegar al nen a fora de l’aula, es devia fer. Actualment, però, aquesta situació és impensable, i l’autoritat i el respecte s’ha d’adquirir d’altres maneres. Però aquesta situació va alimentar els meus dubtes ¿I si un alumne decideix no respectar-te? ¿I si l’alumnat, conscient de la inacció a la qual estem obligats com a professors, decideix contradir totes les instruccions i boicotejar de manera voluntària la classe? És cert, que arribat a un punt màxim de conflicte es fa evident la necessitat d’avisar a més professors perquè ajudin a solucionar una situació passada de voltes, però ¿i si és un conflicte constant que no acaba d’esvarar-se del tot, però requereix intervenció?

Com he expressat en l’entrada anterior, en aquesta fase no puc aplicar l’actitud convergent, ja que no tinc cap classe per donar, i tan sols puc observar. Però si vaig fer tot un seguit de preguntes a diversos membres del professorat per analitzar com es comporten ells davant aquestes situacions, tractant d’assimilar cada una de les respostes donades. El que he après és que si desenvolupes un vincle amb l’alumnat (fet ja de per si dificultós depenent de quin tipus de diversitat) és més difícil que aquestes situacions es donin, ja que l’alumne no et veu tan sols com una identitat abstracta i autoritària amb la qual pot anar a la contra, sinó que et veu com una persona, que l’ha ajudat quan calia i ha estat disposada a estar allà quan es necessitava. Així i tot, aquestes situacions es poden donar, i la manera més adient de reaccionar considero que és la de comentar a l’alumne que si no vol no cal que surti de classe, que jo no el puc forçar, però que aquest acte tindrà conseqüències i les conseqüències de no respectar el que diu el professor seran més grans que la d’abandonar la classe com s’ha demanat. En aquest punt, l’alumne haurà de reflexionar sobre allò que vol i decidir. Si decideix quedar-se, i quedant-se continua pertorbant la classe fins a un punt de no poder avançar de cap de les maneres, finalment s’ha d’anar a buscar a algun altre professor per a fer-lo fora definitivament.